ORÍGEN HISTÒRIC

A Espanya durant l'època de l'anomenat "desarrollismo", durant les dècades dels anys 50, 60 i 70, es necessitava una construcció ràpida d'habitatges, i és quan el ciment aluminós es va començar a utilitzar sobretot entre 1953 i 1973, d'una forma important en la fabricació de biguetes de formigó pretensades pels sostres de les edificacions.

El motiu del seu ús, tot i ser més car que el ciment Portland, era perquè el seu ràpid enduriment permetia a les fàbriques de biguetes desemmotllar més ràpidament i aprofitar els motlles per accelerar el procés de producció.

Amb la publicació de la primera Instrucció del Formigó Estructural (EH-68) l'any 1968, es va començar a posar en dubte l'ús de ciment aluminós per una possible evolució desfavorable en la resistència del formigó, especialment en biguetes pretensades exposades a ambients càlids i humits. Finalment, realitzats certs estudis de l'evolució de la resistència i prestacions d'aquest tipus de biguetes, es va prohibir l’any 1977 l'ús de biguetes amb elevat contingut de ciment aluminós.