L'ús de ciment aluminós en biguetes prefabricades es va estendre des de principis dels anys 50, fins a la prohibició del seu ús en biguetes en 1977.
La màxima probabilitat de trobar biguetes de tipus aluminós comprèn els anys que van de 1953 a 1973, que és quan es va utilitzar més el ciment aluminós. Però això no vol dir que totes les biguetes fabricades en aquest període, la qual fossin usant ciment aluminós, sinó que també s'usaven altres tipus de ciments que no són susceptibles de desenvolupar l'aluminosi, encara que poden presentar altres patologies segons la seva exposició als diferents ambients que poden danyar aquest element de formigó i acer.
En el cas d'habitatges en què se sospiti de la presència de biguetes fabricades amb ciment aluminós, però no es té la certesa, o no s'aprecia cap patologia avançada. Es pot portar a un laboratori de la construcció unes mostres d'algunes biguetes per assajar-les, i començar realitzant el test combinat de l’oxina i els sulfats.
Es tracta d'un assaig amb reactius químics que poden determinar la presència de aluminats en abundància i l'absència de sulfats per determinar que la bigueta de tipus aluminós (Resultat Positiu). En el cas contrari es pot concloure que aquest formigó no és de tipus aluminós (Resultat Negatiu). Hi ha la possibilitat que no apareguin uns resultats clars o concloents, i sigui necessària una determinació més precisa amb la tècnica de la Difracció de Raigs X.